Amb tenacitat, coratge i molta imaginació…els traurem del nostre cel.

Ens farem escoltar , tothom ha de saber que ens estàn robant el futur, el nostre i el dels nostres fills, i no ens aturarem fins a aconseguir que es coneixi arreu aquesta barbàrie executada cada dia damunt els nostres caps.

Vull el cel de la meva infància, quan els núvols semblaven boles de cotó i les tempestes d’estiu al capvespre deixaven aquell olor a ozó i aquella frescor revitalitzant. Quan de temps portem sense poder viure aquestes sensacions que ens connecten a la vida, que ens apropen a la terra i la seva màgia.

Al veure aquest video m’he sentit identificada amb aquests éssers que lluiten pel seu objectiu amb tanta paciència i tenacitat.

Una mica com els que mirem el cel i intentem que els altres el miren…i vegin.

Feixuga feina!!!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s